Gerunda.

Entre muros de piedra
antigua, llena de recuerdos,
por los que a fuerza de años
ha trepado la hiedra.

Entre calles estrechas
con infinitas escaleras
(tal vez, imperfectas)
que el tiempo estropea.

Entre la lluvia (la creí caliente)
sobre un puente de acero
esperando, impaciente,
que me miraras de nuevo.

Entre personas ajenas,
dentro de algún museo,
dónde me perdí en tu belleza
(me encontraste en un beso).

Allí se encuentra, estoy segura,
(no tansolo en aquel tren)
ése cocktail de Neruda
que mezcla vodka y relámpagos a la vez.

nuestro Guernika cotidiano. (cover)

a escondidas de la luz del día
arde quizás otra morada.

y esta conocidísima guerra fría
sigue calándome hasta las entrañas;
aún entre invasiones y rimas
bailan a nuestro compás las sábanas.

"Bah" (Toràtitled)

Cae la noche a mis espaldas,
mientras te beso infinitamente.
El viento susurra palabras
entre tenues sonidos inertes.
Cien golondrinas emigran acompasadas,
abandonándote a mi suerte,
cuando la noche cae a mis espaldas
y entonces en mi alma amanece.

Untitled.

Y ahora dices que mis versos
están impregnados de tristeza,
cómo una flor en invierno,
que creciendo entre la maleza
y envuelta en frío hielo,
se cree la más especial rareza.

240509

Quizás no volveré a besarte
los labios de eterno grafito
para el artista inconstante
que quizás descuidó lo prometido.

Quizás el tiempo se paró ya,
quizás llegamos a nuestro infinito,
quizás, simplemente volvió atrás,
para borrar todo lo que había escrito.

Little tale for a little swallow (sometimes nicknamed Miw)

Crec, i de fet estic gairebé segura, d’estar desenvolupant un principi de dependència de Miw. Síndrome de Stendhal, complexe d’Electra, principi de dependència de Miw... sona bé.

Es veu que quan el desenvolupes és com tenir ocells al cap, així com... orenetes, que vas sentint al llarg del dia, més o menys insistentment, però allà estan. El problema seria que acabessin cansant, però no ho fan pas, és bonic i tot.

Saps? Hi ha vegades que les orenetes porten versos als becs i d’altres que canten cançons. M’atreviria a assegurar que n’hi ha una que recita Baudelaire en francès, i fa gràcia veure com n’hi ha unes que debaten sobre filosofia més que Plató i Aristòtil al llimbs de l’infern de Dante. Una es passa el dia darrera l’objectiu d’una Nikon, sempre a prop de la que devora bikinis i té pessigolles (és una de les que més fan somriure), i sempre perduda del grup està la que es passa el dia de festa i fent de relacions públiques, i gràcies a això la vaig conèixer una nit que tornava de festa i, casualment, havia de dormir a la mateixa habitació de l’alberg que jo. N’hi ha una que sempre fa tard, però d’aquesta s’encarrega Neruda.

Fixa’t fins on s’estén el síndrome, que n’hi ha una que quan em mira als ulls m’ensenya tots els colors, que quan la toco m’ensenya tots els tactes i dels seus llavis n’aprenc tots els sabors (encara que tots, al final, siguin dolços), que redescobreix totes les onomatopeies hagudes i per haver, i m’impregna la seva olor sobre qualsevol altra.

El que no sé és si una és totes, o totes són una.

(També n’hi ha una que diu que qui hagi d’entendre entendrà)

180509

Ne sois pas si je trouverai le nord
en cherchant ou je l'ai perdu:
entre tes "je t'aime trop"
et mes "moi aussi".