31 may 2009
"Bah" (Toràtitled)
mientras te beso infinitamente.
El viento susurra palabras
entre tenues sonidos inertes.
Cien golondrinas emigran acompasadas,
abandonándote a mi suerte,
cuando la noche cae a mis espaldas
y entonces en mi alma amanece.
24 may 2009
Untitled.
están impregnados de tristeza,
cómo una flor en invierno,
que creciendo entre la maleza
y envuelta en frío hielo,
se cree la más especial rareza.
240509
los labios de eterno grafito
para el artista inconstante
que quizás descuidó lo prometido.
Quizás el tiempo se paró ya,
quizás llegamos a nuestro infinito,
quizás, simplemente volvió atrás,
para borrar todo lo que había escrito.
21 may 2009
Little tale for a little swallow (sometimes nicknamed Miw)
Crec, i de fet estic gairebé segura, d’estar desenvolupant un principi de dependència de Miw. Síndrome de Stendhal, complexe d’Electra, principi de dependència de Miw... sona bé.
Es veu que quan el desenvolupes és com tenir ocells al cap, així com... orenetes, que vas sentint al llarg del dia, més o menys insistentment, però allà estan. El problema seria que acabessin cansant, però no ho fan pas, és bonic i tot.
Saps? Hi ha vegades que les orenetes porten versos als becs i d’altres que canten cançons. M’atreviria a assegurar que n’hi ha una que recita Baudelaire en francès, i fa gràcia veure com n’hi ha unes que debaten sobre filosofia més que Plató i Aristòtil al llimbs de l’infern de Dante. Una es passa el dia darrera l’objectiu d’una Nikon, sempre a prop de la que devora bikinis i té pessigolles (és una de les que més fan somriure), i sempre perduda del grup està la que es passa el dia de festa i fent de relacions públiques, i gràcies a això la vaig conèixer una nit que tornava de festa i, casualment, havia de dormir a la mateixa habitació de l’alberg que jo. N’hi ha una que sempre fa tard, però d’aquesta s’encarrega Neruda.
Fixa’t fins on s’estén el síndrome, que n’hi ha una que quan em mira als ulls m’ensenya tots els colors, que quan la toco m’ensenya tots els tactes i dels seus llavis n’aprenc tots els sabors (encara que tots, al final, siguin dolços), que redescobreix totes les onomatopeies hagudes i per haver, i m’impregna la seva olor sobre qualsevol altra.
El que no sé és si una és totes, o totes són una.
(També n’hi ha una que diu que qui hagi d’entendre entendrà)
18 may 2009
180509
en cherchant ou je l'ai perdu:
entre tes "je t'aime trop"
et mes "moi aussi".
17 may 2009
23:06
Quizá Romeo y Julieta estuvieran destinados a unirse, aunque solo durante un tiempo. Luego pasó su momento, si lo hubieran sabido tal vez todo hubiera ido bien. Le dije a
Aún y aun
cual golondrinas en primavera,
aunque lejanas, cansadas, recortadas
sin cuchillo ni tijera.
Y aun vuelven a mí las brumas
de aquel mar siempre en calma.
Entre luces, tonos y texturas
por siempre más me faltas.
(Dibujo castillos en el aire
con el color de lo jamás contado,
del deseo de ser libre,
16 may 2009
160509
Volveré a dejar
que el amor huya volando
por mi ventana, sin más,
en este extraño mes de mayo.
(¿Debería abandonarme
entre las sábanas del recuerdo?
¿o creyéndome ave
perseguir su vuelo?)
12 may 2009
Two sided verses.
- Many things I could answer
(not them all would face the truth)
Why couldn’t I fall in love with you?
- You could, but you shouldn't
as i shouldn't love you
but i just must face it
for it's the truest of all the truths
- What I should or what I shouldn’t,
How it is, how it could be,
I don’t mind if you don’t
I won’t ever let now leave.