22 feb 2010

Gloria.

Cau la nit sobre l'Eixample
i ella solemne aixeca el vol,
transforma la seva pell en marbre
i els seus llavis en foc.


Treu el cap per la finestra
per llançar la fatiga i la son,
sens sols saber si és aquesta
la seva nit, o si totes ho són.


Camina elegant i ferma,
la persegueixen els seus tacons,
qui sap què és el que n'espera,
d'aquesta rutina, en el fons.

Deixarà lliure la cabellera,
tornarà a provar sort.
qui sap si aquesta nit l'espera
un altre fugaç company d'amor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario